Pels editors i lectors,

Imagineu despertar a un món on només sabeu què passa a la vostra comunitat si la vostra targeta de crèdit és clara. Imagineu un món on els rics són completament informats, i tots els altres es queden en la foscor. Aquest és el món que convidem quan reduïm el periodisme per pagar.

Una societat democràtica es basa en una base: un públic informat. Quan posem un preu a les notícies, posem una etiqueta de preu a la ciutadania.

La informació no és un bon luxe. És una utilitat, com aigua neta o electricitat. Si un fons oficial corrupte, cada resident necessita saber-ho només els que poden pagar una subscripció de quinze mesos. Quan restringeixem accés a verificar-ho, els fets investigacions profundament, creem un buit d'informació. La història ens mostra que quan les notícies reals estan ocultes darrere d'una paret de pagament, aquest buit s'omple ràpidament de la informació gratuïta i perillosa dels mitjans socials.

A més, les notícies lliures actuen com a gran equalitzador. Permet que l'estudiant treballi en un document d'investigació, l'aprenentatge immigrant sobre la seva nova llar, i la família treballadora que fa la seva setmana per participar igualment en debat públic. Assegura que tothom entra al taulell de vot amb el mateix conjunt de fets.

El periodisme és car per produir. Els reporters mereixen un sou just i les investigacions requereixen recursos profunds. Però la resposta no pot passar-ho completament al lector. Hem d'innovar. Hem de buscar col·laboracions de publicitat robustes, models sense ànim de lucre, subvencions comunitàries i suport filantròpic per mantenir les nostres operacions funcionant.

No podem salvar el negoci del periodisme morint de gana el públic de la veritat. Anem a mantenir les nostres pàgines obertes, les nostres pantalles accessibles, i els nostres fets lliures. Perquè una democràcia que s'acusa de la veritat finalment trobarà un preu molt més alt.

Gràcies.