Com us vaig prometre, aquí teniu la segona entrega de les meves memòries. A l'edició anterior , vau tenir l'oportunitat de conèixer algunes de les persones que van marcar els meus inicis. L'edició d'avui se centrarà en els meus primers passos com a membre del govern, el final de la Segona Guerra Mundial i la NAP, així com els esdeveniments de política nacional i exterior en què vaig començar a participar. Tothom qui s'esmenta aquí és important i reapareixerà al llarg de molts capítols futurs com a actors clau, així que no els oblideu.

Els aspectes militars i diplomàtics d'aquest període

En el front militar, la coalició liderada per l' aliança BFTE (una de les rares aliances que des del meu primer dia fins avui només ha canviat de nom tot mantenint el mateix o un nucli similar de líders i països) va prendre la iniciativa a la guerra i va començar a aconseguir victòries al camp de batalla.

Els EUA estaven a punt de la derrota, el Brasil va signar un NAP separat i Croàcia, amb l'ajuda dels seus aliats, va començar a alliberar la seva última regió ocupada, Pula. Els combatents polonesos liderats per GhostOfForest van fer un esforç increïble, tot i que a l'altra banda hi havia Cimi amb el que potser era l'MU més elitista del joc en aquell moment, juntament amb altres grans combatents eslovens. Després d'això, vam prendre la iniciativa i vam llançar una contraofensiva contra les regions centrals d'Eslovènia. Una rere l'altra, les regions eslovenes van caure fins que només van quedar Jesenice i Ljubljana .

Després del nostre progrés, Manga va portar en Babo (descansa en pau, amic meu) i a mi a les converses d'aliança per assessorar-lo. Els eslovens sabien que la guerra estava perduda i van oferir a Croàcia la plena independència, que era tot el que havíem demanat. Harreki, com a líder del BFTE, va insistir, tanmateix, en la humiliació completa d'Eslovènia (acabo d'adonar-me que el criminal més gran que mai ha trepitjat Eclesiar va eliminar el seu compte, així que malauradament no puc proporcionar un enllaç). Va exigir que els eliminessim abans d'acceptar cap NAP i va insistir que ataquéssim Jesenice aquell mateix dia i Ljubljana després d'això per a la seva eliminació completa.

Va ser llavors quan Manga va fer alguna cosa que el va elevar als meus ulls i, malgrat tots els seus defectes, va demostrar quin tipus d'home podia ser. En lloc d'envair Jesenice, va decidir iniciar una batalla de ping-pong entre Maribor i Novo Mesto , resistint la pressió dels nostres aliats en lloc d'humiliar l'enemic. Tot i que els líders del BFTE estaven extremadament descontents amb aquesta decisió —que més tard provocaria el rebuig de la nostra sol·licitud d'adhesió, juntament amb diversos altres esdeveniments entre Manga i el BFTE que tractaré més endavant—, el respecte mostrat cap al nostre enemic va ser sens dubte una de les principals raons per les quals la Segona Guerra Mundial també es va convertir en l'última guerra entre Eslovènia i Croàcia. Es va signar un NAP amb Eslovènia i finalment va poder començar la reconstrucció.

L'aspecte econòmic d'aquest període

La meva primera tasca va ser construir les nostres pròpies empreses i economia. Croàcia va decidir adoptar un model econòmic d'estil comunista basat en el sistema búlgar de l'època, liderat per Harreki. Perquè aquest sistema funcionés, necessitàvem un compte de dipòsit estatal al qual tots els jugadors transferirien les seves empreses i que es finançaria a través de donacions dels jugadors. Això és exactament el que vam crear. Tanmateix, el que més tard es va demostrar ser un error va ser col·locar el compte de dipòsit sota la Unitat Militar ZDRUG , avui coneguda com l'Exèrcit Croat, que era propietat de Manga. Tot i que tots els ciutadans hi tenien accés, el president i propietari de la MU tenia l'última paraula. Vam començar agressivament. Els ciutadans donaven or a canvi de subministraments. El problema era que simplement no teníem prou empreses: el país només feia unes setmanes que existia i molts jugadors no podien rebre prou subministraments per utilitzar els seus límits complets. Això va portar als primers desacords.

A més, Manga tenia el costum de gastar tots els HRK de la propietat a altes hores de la nit, convertint-los en or a preus terribles al MM i després comprant equipament i boosters que necessitava per a la caça de BH. Això va causar una creixent insatisfacció entre molts jugadors, sobretot SPMarine, El Scorpion , Motorina i altres que no estaven d'acord amb la seva opinió que, com a president, d'alguna manera era "més igual" que tothom. Aquesta insatisfacció finalment arribarà al seu punt d'ebullició en una de les properes edicions d'aquestes memòries.

L'ofensiva diplomàtica de la postguerra

El darrer gran desenvolupament que va començar durant aquest període va ser una ofensiva diplomàtica, però no dirigida a altres països. En canvi, ens vam centrar en jugadors croats dispersos que, com que Croàcia no existia o havia estat ocupada, jugaven en països com els EUA, Macedònia, el Japó i altres llocs.

La joia de la corona d'aquesta ofensiva va ser Nebra —el compte del qual també s'ha esborrat—, potser el tanc croat més fort d'aquell moment. Jugava al Japó i odiava el BFTE a causa de la Segona Guerra Mundial i les seves activitats anteriors. Alguns dels jugadors que es van unir a nosaltres durant aquest període van ser Jiren , WonderBoy , Markoman , Murkoff, el bombarder Crni i molts altres que malauradament ja no recordo. Alguns d'ells no van tornar mai , sinó que van optar per deixar els seus ossos en terra estrangera. D'altres van tornar a casa, i el seu retorn aviat començaria a remodelar Croàcia des de dins.

La guerra havia acabat, però la pau que va seguir va portar els seus propis problemes. Ja començaven a sorgir desacords sobre l'economia, el lideratge de Manga i el lloc de Croàcia en l'ordre internacional. Aquestes tensions, combinades amb els nous membres de la comunitat, seran el tema de la propera edició.

La versió Premium no està buida. Gràcies pel suport.