Els números expliquen una història problemàtica. En només una setmana, la població activa de Filipines va caure de 25 jugadors només a 9,9%.
On han anat els altres?
Els rumors s'estan expandint per tota la comunitat. Alguns diuen que han anat a l'estranger buscant millors oportunitats. Altres xiuxiuejos foscos, tot i que cap informació fiable ha confirmat el que va passar als que van desaparèixer del joc.
Per ara, ningú coneix la història completa.
Però potser la pregunta més important no és on van ser els jugadors, però per què molts han perdut el desig de romandre.
És difícil romandre compromès a una nació quan ja no el pots veure en el mapa. L'orgull nacional no està sostingut només per un nom. Els jugadors necessiten alguna cosa per defensar, quelcom per construir, i en algun lloc poden trucar orgullosos a casa.
Sense territori, fins i tot el patriotisme més fort pot començar a desaparèixer. Les batalles perden el seu significat. Les promeses de la independència creixen distants. I finalment, connectar-se cada dia pot semblar que ja no val la pena.
On són ara les Filipines?
Geogràficment, en algun lloc del Pacífic. En els cors dels seus jugadors restants, potser encara viu. Però en el mapa polític de l'Estènim, la seva presència sembla haver esdevingut una mica més que una memòria esvaïda.
Com petjades que queden a la platja, la marca de Filipines queda un moment. Llavors les ones arriben, es rentaven el que hi havia una vegada.
Nou queda't on vint-i-cinc un cop es va posar.
La pregunta és si aquests nou poden mantenir la nació viva si, un dia, les Filipines no desapareixeran només del mapa, sinó dels records dels que van lluitar per això.
Perquè una nació no desapareix quan perd la terra. De vegades desapareix quan la seva gent ja no creu que hi ha una raó per tornar.
