La meva estimada filla,

Jo i les tropes brasileres van arribar a Santiago, Xile. Va ser una trista destrucció causada pels xilè. Els civils semblaven espantats: la propaganda política argentí i xilena ens tracta com "mono" i no poden envair el seu país. Però els mostrem les nostres capacitats militars.

Molts estaven desconcertats: la propaganda deia que els xilians eren els més forts d'Amèrica i aviat ocuparien tot el Brasil. Aviat van veure les nostres capacitats polítiques i militars sota els carrers de la capital xilè. Van veure que tot el que creien tota la seva vida era una propaganda típica d'un règim autoritari. Les mares ploren pels seus fills morts a la guerra, obligades a anar al front per defensar criminals de guerra. Adversiats del règim xilè va celebrar l'alliberament dels carrers.

Vaig veure socis morir en aquesta guerra. És trist. Tothom voldria tornar a casa seva, gaudir-ne amb les seves famílies. La guerra ens fa pobres, sense cap possibilitat que demà siguem vius. No obstant això, acabar un país imperialista és el nostre deure com a soldat d'una gran nació com Brasil.

Els facinors són dins del país, atacant els fronts. Els perseguirem. Cadascun pagarà pels seus crims.

Un petó per a tu, la meva filla, d'aquí a Antofagasta, perquè tu, el meu amor, ets la meva motivació per viure més i més. El teu pare vol que creixis en un país segur i faria el que fos per fer-ho.

Que aquesta carta et recordi. Digues-li a la teva mare que tornaré aviat amb la victòria final.

Amb amor,

Carlos Garcia.

Anglès:

La meva preciosa filla.

Les tropes brasileres i jo hem arribat a Santiago, Xile. Va ser una trista escena de destrucció causada pels xilè. Els civils semblaven espantats. argentí i la propaganda xilena ens havien mostrat com a imonkeys, incapaços d'envair el seu país. Però els ensenyem les nostres capacitats militars.

Molts van quedar sense discurs. La propaganda havia declarat que els xilè eren els forts dels Estats Units i que aviat serien tots els Brasil. Després van veure la nostra força política i militar als carrers de la capital xilè. Es van adonar que tot el que havien cregut les seves vides no era més que la típica propaganda d'un règim autoritari.

Les mares creades pels seus sons que havien mort a la guerra, obligades a anar al front per defensar criminals de guerra. Opons del règim feixista xilena celebraven els carrers, benvinguts al seu alliberament.

Vaig veure com en comas moria en aquesta guerra. És trist. Molts només volien tornar a casa i gaudir de les seves famílies. La guerra ens deixa pols, sense certesa que demà serem vius. El nostre deure és ser soldats d'una gran nació com Brasil.

Els feixistes són dins del país, atacant els fronts. Els perseguirem. Cadascun d'ells pagarà pels seus crims.

Un petó per a tu, la meva filla, d'aquí a Antofagasta, perquè tu, el meu amor, ets la meva motivació per viure cada dia. El teu pare només vol que creixis en un país segur, i faria el que fos possible.

Que aquesta carta et faci recordar-me. Digues a la teva mare que aviat tornaré amb la victòria final.

Amb amor,
Carlos Garcia